La visita

Asseguda en la consulta, fullejant una revista passada de data, es va sentir absurda. Què hi feia allà asseguda esperant a ser explorada trobant-se bé? Va mirar al seu voltant per sobre de la revista que havia agafat per distreure la vista i evitar així mirades incòmodes. Una dona embarassada li va somriure com si pogués llegir-li el pensament. Va defugir la mirada quan un nen, de tres o quatre anys, li va ensenyar la llengua. Va baixar el cap tornant a mirar la revista sense llegir res del que hi deia, notant l’olor penetrant de l’ambientador, que flotava en l’aire d’aquella consulta. Era el mateix aroma que havia ensumat en la majoria de comerços i centres comercials que havia visitat recentment. Feia olor de compres!

Un quadre d’enormes dimensions va tornar a distreure-li l’atenció, mentre el nen de la llengua escopia en el terra fent dibuixets amb el dit sobre el parquet. El que més li cridà l’atenció d’aquell oli, era que no hi havia res a destacar, només un enorme marc verd que enquadrava una làmina blanca travessada per set línies finíssimes del mateix color.

Aprofitant l’espera, la infermera se li va apropar per demanar-li les dades personals, per obrir-li una fitxa. En aquella mateixa sala d’espera, al costat del nen que feia dibuixos al parquet i la dona embarassada que no parava de somriure-li, va anar dictant a la jove _ que s’havia ajupit al seu davant _ el seu nom, l’adreça i el telèfon junt amb el codi postal, fins que li va preguntar la professió. Com detestava aquella pregunta! No entenia perquè tenia tantíssima importància la professió en qüestions ginecològiques, oftalmològiques, neurològiques, ni en cap de les lògiques conegudes. Mai no se’n sabia sortir d’aquella pregunta. No sabia mentir i acabava mencionant sempre la seva professió sota les mirades escèptiques de les seves interlocutores. No se li acudia res més! No podia entendre perquè en les diferents fitxes, dispersades al llarg de la seva geografia mèdica, hi hagués de mencionar cap ofici. En totes elles acabava mencionant la seva professió, com un estigma, com un càstig desmesurat que ningú acabava de creure’s.
Tot i que ja tenia estudiades forces respostes, sempre quedava bloquejada en el moment de mencionar la seva professió.

Va envermellir.

La dona embarassada, s’alçà per entrar a la consulta en ser demanada per una infermera grassa i vermella mentre el nen la mirava embadalit deixant caure una altre baba al damunt del parquet.

Va agafar aire sorollosament deixant-lo anar lentament, resignada.

_ Maquinista de tren. Treballo sota terra; al Metro de BCN.

La infermera, incrèdula, alçà la mirada, acostumada a escoltar respostes com aquella, omplint el buit destinat a l’ofici amb un “mestressa de casa”.

Després d’una bona estona d’espera la fan passar a un despatx amb una taula, tres seients i una mampara de fusta. Dos quadres similars al de sala d’espera pengen de la paret junt amb nombrosos diplomes i mencions amb els nom del metge.

Un home alt i ben plantat, amb bata blanca, entra a saludar-la. Obre l’informe, que la infermera li ha deixat sobre la taula, i li fa tot de preguntes que ella troba estúpides i massa personals, com ara quantes vegades al dia fa pipí, el dia de la última regla i si té relacions sexuals estables. Vermella com un pebrot contesta de mala gana sense saber si alçar-se i marxar o continuar amb el ritual. Opta per quedar-se.

_ Ara passarà darrera de la mampara, es treu tota la roba i li faré una exploració. _ diu ell de forma rutinària.

_ Veurà, doctor _ li fa amoïnada i avergonyida _ jo només venia perquè fa uns mesos que no em baixa la regla i tinc sufocacions. _ diu empassant saliva _ Només volia que em receptés uns pegats d’hormones.

_ Sí, ja m’ho ha dit això, però bé li haig de fer una citologia abans

_ No sé de que em parla, doctor. Aquesta és la primera vegada que vinc a la consulta i no sé que és això.

_ Més que més! Totes les dones s’haurien de fer una exploració a l’any. No li faré cap mal _ diu per tranquil•litzar-la.

Accepta a treure’s la roba i es posa una bata de paper que penja d’un clau rere la mampara i surt tapant-se les transparències i escletxes amb les dues mans.

La mateixa infermera que l’ha atès a la sala d’espera la fa estirar sobre la camilla i, fent-la obrir de cames, la col•loca en una postura poc atractiva mentre l’home torna a fer acte de presencia posant-se justament davant del que ella voldria tapar amb urgència.

_ Doctor _ li crida espantada _ Jo..., sóc verge.

_ No s’amoïni que no li faré cap mal _ diu amb paciència.

Té ganes de plorar, se sent violada i sola mentre el metge li introdueix tot d’aparells vagina amunt.

Quant el metge la deixa baixar del poltre es vesteix amb pressa per fugir. El metge la convida a seure i li fa tot de recomanacions que haurà de seguir si es vol trobar bé durant la menopausa. La seva veu la captiva i poc a poc es relaxa deixant-se anar sobre el seient. Ja no té cap pressa per marxar, s’hi podria estar tota una tarda; escoltant aquella veu profunda que escolta atenta mentre s’imagina íntimament en els seus braços forts de mans blanquíssimes.

Després d’una bona estona el metge s’acomiada fent-li un petó que garantirà el seu retorn. _ Com en saben els metges d’ensabonar!!! _ Surt mig volant sense acomiadar-se de la infermera, enamorada del doctor, el seu primer home!

Va surant sobre un núvol; com nova.

Qui li havia de dir!

Arriba a la feina contenta i relaxada. Una companya la fa espavilar mentre es posa l’uniforme i surt a l’andana, encara surant.

Passa el dia somrient al passatge i als companys; fent bromes i acudits com no acostuma.

_ No sé que li passa avui a la Maria. _ diu l’encarregat a un maquinista _ Per mi que té un amant!

_ Ja pot ser. _ diu interessat el maquinista que mai no l’havia vist tan radiant.