Fem-ho!

_ Que sí Andreu!, que és molt bona idea. _ li va dir ella excitada per l’emoció _ Tu mateix et queixaves de que havíem tocat fons, que ja no hi havia res innovador que no haguéssim provat.
_ Però jo no em referia...
_ Deixa’m fer a mi. _ va petar la llengua picant-li l’ullet alhora _ Et juro que et sorprendré. Tu deixa’m fer!
_ Crec que t’agafes massa seriosament tot el que dic, analitzes al mil•límetre totes les meves paraules. _ es va fregar la barbeta arronsant l’entrecella _ Hi ha dies que em fas por.
_ Síiiiii? _ li va fer sinuosa mentre li baixava la cremallera introduint-se suaument per entre els doblecs dels pantalons per acariciar-li el penis.
_ Això és una ximpleria!..., _ va dir separant les cames per facilitar-li l’operació _ i la ruïna.
_ Calla, Andreu i dóna’m la llengua. _ li va agafar el cap fins a posar-se-li enfront i alçant una cama se li muntà al damunt de la panxa, immobilitzant-lo agradosament _ Estàs atrapat!
_ Lligat de peus i mans. No sé com t’ho fas que sempre m’enredes i acabo fent tot el que vols _ es va fingir víctima mentre ella li llepava el lòbul de l’orella.
_ Serà tan excitant...! _ va dir-li a cau d’orella fent-lo esgarrifar tot.
_ Això ens costarà una pasta.
Ella es va desprendre definitivament del lòbul moll amb total indiferència.
_ Tot té un preu, però això no ens costarà gaire. _ es va eixugar els llavis amb el palmell de la mà _ Podem agafar un pont aeri i tornar en el següent, no cal que ens hostatgem enlloc; pugem, follem i tornem.
_ Collons, nena, ho tens tot calculat! _ s’excità l’Andreu només de pensar-hi.
_ Què, fet? _ li tornà a picà l’ullet per engrescar-lo encara més.
_ Si no fos pels calers que ens costarà aquesta ximpleria teva... _ es lamentà gratant-se el cap.
_ Va, va que això no serà més car que una nit de farra o una mariscada d’aquelles que et fots de tant en tant com aquell qui res.
_ Jaaa! _ va dir tocant-se de nou la barbeta.
Armats amb una bossa de mà i un maletí per dissimular el veritable motiu del seu desplaçament, es van dirigir a la porta d’embarcament. Era el seu primer vol i això multiplicava per quatre l’excitació que de per sí els podia crear la situació. Els van fer pujar a l’autobús que travessava les pistes i l’Andreu es va començar a sentir marejat. Mirava la pista plena de sol i un avió, al fons, cada cop més a prop.
Enorme!
_ Nena, jo no pujo!
_ Que tu no... què? _ va exclamar ella somrient.
_ Que va de debò, nena! Estic fotut. _ va fer mirant el gegant per la finestreta del bus.
_ Va tira que d’aquí a un moment... _ li va somriure sinuosa.
El record del motiu pel que es desplaçaven, el va recompondre. S’ajupí per agafar el maletí i sortí a les pistes per introduir-se dins de la panxa del gegant que l’espera quiet, sumís com un gos.
_ Va..., puja i no te’l miris més que fem cua.
Va mirar enrere i una corrua de gent que es simulava indiferent el va animar a pujar. Dins la panxa del monstre va mirar per tots costats per localitzar el vàter de les seves últimes fantasies quan una hostessa el va fer seure i li va lligar el cinturó.
Allò no era tan excitant com havia pensat, tenia més por que ganes de follar. Quina situació! El llumet ambre, que havia estat encès durant l’enlairament, s’apagà tot d’una mentre ella l’empaitava per començar a passar sense perdre més temps.
_ Va, anem! _ li va fer excitada descordant-li el cinturó.
_ Quines presses! Tenim molt temps, no?
L’Andreu estava esporuguit i ella sabia que així no farien res de res. Li va donar la mà i el tranquil•litzà xiuxiuejant-li obscenitats mentre li ficava la llengua dins l’orella i li acariciava el penis per damunt dels pantalons. Ell s’hi va començar a trobar. Ja ho havien fet als vàters del bar d’en Pitu per anar fent practiques, i avui era el dia!
Es va descordar el cinturó amb inhabilitat, els dits suats i les mans tremoloses _ de por _ i sortí al passadís on l’esperava ella, bonica i àgil com una sílfide, caminà uns passos al seu darrere fins topar-se amb una cua que embussava el passadís.
_ Deixin pas sis plau..., _ va demanar ella agafant-lo de la mà _ hem d’entrar al servei.
Tothom en aquella cua es va girar amb ironia, mirant-los per damunt de l’espatlla.
_ Què volen aquests? _ va demanar una noia al seu davant.
_ No es troba bé _ va dir ella assenyalant-lo amb el dit _ és el seu primer vol.
_ Doncs que vomiti a les bosses que hi ha a la butxaca del seient, no et fot! _ van dir uns que feien cua per davant d’ells _ En tots els vols et trobes algun espavilat que et vol passar al davant.
_ Quina poca-vergonya i quin poc auto-control. _ Van xiuxiuejar-se una parella mentre es feien festes abans d’entrar.
Van fer cua una bona estona, sortien parelles i d’altres prenien el relleu. Allò no era tal com ho havien somiat, però ja que s’havien quedat sense estalvis per aconseguir aquella fita, havien d’arribar fins el final. Drets al passadís, callats, desil•lusionats i plens de vergonya, seguien avançant a pas de formiga mentre sobrevolaven mitja península. Només els faltaven dues parelles per accedir al vàter quant es van començar a posar de nou en situació. Dins se sentien gemecs de plaer, udols i fins i tot algun crit ofegat.
_ Oh Andreu, ja no puc més. Estic a mil!
_ Una mica més i et faré el millor clau de la teva vida, nena.
_ Sí, ja m’hi trobo.
La parella del davant van entrar encesos com les brases, picant amb el cul la porta del diminut receptacle. El ritme i els gemecs els va encendre tant que no els hagués importat gens fer-s’ho allà mateix. Ja no podien veure ni escoltar la gent de la cua quan es va obrir la porta i van poder accedir al diminut espai. Ella va seure sobre la pica d’acer inoxidable obrin les cames mentre l’Andreu es preparava per culminar amb èxit tota l’excitació acumulada durant l’espera quant van sentir uns insistents cops a la porta.
_ Senyors, anem a aterrar.
_ Quina conya és aquesta! _ cridà ella des de dins.
_ Han de seure als seus llocs i cordar-se els cinturons. _ Tornà a insistir l’hostessa acostant l’orella a la porta.
Van seure als seus llocs, emprenyats i cremats mentre l’avió prenia terra a l’aeroport de Madrid.
No podia ser!
Quin pal!
Tot i que ella pensava que encara tenien una altra oportunitat.