-->
_ Ets un cagat, amor. _ el provoca llepant-li l’orella perquè comenci a fer boca _ Ningú té perquè descobrir-nos.
_ No sé... _ es una ximpleria el que li proposa, però és tan excitant el risc...
_ Passem tan poca estona junts... _ ploriqueja mimosa passant-li la mà pel front per deixar-la caure fins el clatell ,despentinant-lo mentre fa córrer els dits per la seva cara fins a perdre’ls entre els seus llavis, encesos i humits pel desig. I és que aquesta dona és una fera; mai no en té prou.
_ Seria fantàstic, nena però és tan arriscat...
_ Rucades!!! _ s’alça enfadada _ fa tres mesos que em fas visites periòdiques i mai no hem passat una nit junts. Vull veure’t despertar, saber de quin humor estàs al matí i sobretot vull que fem l’amor a primera hora; quan no ho hem fet mai. I és que ets tan irressistible, amor?
_ Seria tan fotut que ens enganxés la meva dona! _ fa ell despentinat.
_ Més fotut és per a mi que t’haig de veure sortint amb ella de casa, cada dia agafats pel braç. I jo callada, com si res; fent veure que no et conec.
_ Va, va. Que això no s’ho creu ningú. _ li fa amb boca petita.
I es que la veïneta el torna tan boig i el risc li atrau tant que fins i tot es deixaria matar.
Fa uns masos que s’ha deixat vèncer per les seves insinuacions cada dia més provocatives i provocadores. I es que a ell li costa tan poc encendre’s...
El primer dia la va ajudar a portar un munt de paquets fins al seu pis ubicat a l’àtic de l’edifici, només dos plantes al damunt del seu, i amb l’excusa de que els paquets l’havien esgotat pel pes _ excusa que costava de creure _ es va deixar caure al damunt del sofà.
Una copeta de martiny sec..., un cigarret..., la resta va venir rodada.
Li feia visites gairebé a diari quan tornava de llençar les escombraries. La seva dona es va sorprendre agradablement quant li va demanar de baixar-les ell mateix tots els dies. Quin detall!, ell que s’havia mostrat tan mandrós; sempre ajagut davant de la tele.
Ara li demanava de passar uns dies junts; tancats dia i nit dins del pis. Menjar, dormir, follar, què més volia? La veritat es que la proposta era temptadora i pensant-s’ho bé no era tan descabellada, ni molt menys...
_ Amb una maleta petita ja en tinc prou, amor. _ li va dir a la seva dona mentre es nuava la corbata amb l’anagrama de la empresa _ només són tres dies _ el divendres al vespre ja tornaré a ser aquí. Amb tres mudes i tres camises faig. Ah!, i posa’m el barnús, sis plau. Ja saps com em molesten les tovalloles dels hotels.
_ Que sí pesat! Sembla que aquest sigui el teu primer viatge d’empresa. Deixa’m fer, vols? _ va dir riallera mentre ell li engrapava la cintura prima per darrera prement el seu membre erecte contra el seu cul xic i rodonet tot aprofitant la postura mig ajupida que ella prenia en col·locar la roba al damunt del llit. _ Fuig, que faràs tard.
Va respirar alleugerit deixant-la anar d’immediat no fos cas que s’hi repenses i tancant la maleta va sortir de casa acomiadant-se més càlidament del que era habitual. En el fons li sabia greu fer-li el salt d’aquella manera, però que coi, la vida són dos dies.
Li va fer fer un parell de voltes al taxista per tornar al punt de partida després de prendre un munt de precaucions. El cor li bategava amb força i la sang li bullia accelerada, l’adrenalina se li havia disparat i el mantenia agradablement a punt de l’infart.
Quan va passar per la porta va veure que la veïna l’espera sense res al damunt. Estava tan atractiva amb els cabells llisos caient-li per l’esquena! La va mirar detingudament mentre ella s’acomodava provocadora sobre el sofà verd de la sala. La va mirar i no va poder evitar fer comparacions. La cintura angulosa i ample de la veïna donava pas a unes natges rodones i molsudes, la pell rosada i fina dels pits, _ de quina mida? _ va posar les mans en posició d’engrapar els uns i els altres, una cent deu o potser un xic més gran _ totalment proporcionats a les dimensions dels malucs. _ Això sí que és una dona i no el secai que tinc a casa.
Anava cremadíssim, però no podia exhaurir les forces ara; només en començar. Als seus cinquanta anys havia de preveure qualsevol possible fallida en les forces que de tant en tant li jugaven males passades.
Va entrar a la cuina i per preparar dues copes de cava ben fred.
_ Brindem abans de res, vols? Això ho hem de fer durar, assaborir lentament, fa massa temps que ho esperàvem, oi?
Ella va agafar la copa i brindà per l’amor, la fidelitat i un munt de bajanades més. A ell li sembla, per la seva vocalització incoherent i els ulls rojos visiblement ebris, que ella ja fa estona que ha començat la festa. Creu que d’un moment a l’altre caurà rodona sense poder gaudir de la vetllada.
En quant ella es deixa anar i cau inconscient per l’excés d’alcohol ell mig emprenyat decideix entrar a la dutxa i posar-se el barnús i les sabatilles d’estar per casa. Jau sol davant de la tele i se sent com a casa. Quan la programació el comença a avorrir es dirigeix al dormitori i veu com la veïna dorm la mona. Tot d’una la deixa de trobar atractiva i excitant. Va a la cuina per tornar-se a omplir la capa i la ferum de les escombraries el fa tirar enrera. Que porca és la tia, pensa mentre fa un nus a la bossa preparant-la per dur-la al contenidor. Les mans xopes de suor i el batec trepidant del cor embogit pel risc el torna a fer sentir viu. Mira per la finestra i després per l’espiera. Son les tres de la matinada i la seva dona ja fa hores que deu dormir. Torna a mirar amb la porta entreoberta i surt fins l’ascensor amb la bossa a les mans deixant la porta entreoberta.
El carrer està desert, fa una fresca bona, d’aquestes que convida al passeig, mira amunt i avall i no hi veu ningú. Respira fons i mig desencisat torna al ascensor que el durà de nou a l’àtic avorrit de la veïna. La porta s’ha tancat i sense no té més remei que trucar al timbre i esperar que la veïna es desperti aviat. Torna a trucar i escolta amb l’orella enganxada ala porta.
No se sent res a dins i es comença a neguitejar mentre insisteix fent un trec amb el puny quan escolta un sorollet de passes que ve de dins. S’impacienta i torna a picar una mica més fort que abans quan escolta la clau que gira a l’altra banda. A trigat però se sent alleugerit, ja es veia passant la nit al replà.
Quan s’obre la porta fa un salt enrera en veure que és la seva dona qui li obre la porta. Què n’és d’estúpit! Mira sobre l’ascensor i el rètol on hauria de resar el pis de la veïna s’ha convertit en un “SEGON”. Oh Déu, s’ha equivocat de pis! No sap com sortir-se’n.
_ Nen, què hi fas aquí al replà amb el barnús i les pantufles?
No sap que dir i no diu res. Es vol fondre. Vol fer-se invisible, ara! El cor li surt del pit i la sang es precipita en un cursa embogida que li impedeix de respirar.
La dona el segueix fins el dormitori. El mira espantada sense saber que pensar. Què pot pensar es pregunta. Què li deu haver passat?
_ Digues-me alguna cosa, nen. Estic tan espantada...
Ell, però, no gosa. Mentre estigui callat està salvat; així dons opta per no dir absolutament res mentre la dona truca al metge i a la seva mare.
Entra al llit i es fa l’adormit mentre escolta els plors de la dona quan parla amb el metge i després amb sa mare.
. Ningú no sap explicar que li ha passat i ell fa veure que mai no ha sortit de casa.
És tot un enigma!
No hay comentarios:
Publicar un comentario