🔴La primera vegada sols tenia vuit anys. Una colla de nois em va acorralar quan anava al “cole”. Va ser al carrer Zaragoza de Badalona; un carrer molt solitari al migdia.
Em van tocar per tots llocs i un d’ells va queixar-se de que no tenia "tetes".
Li ho vaig explicar a la monja, amb el pànic i els plors d’una experiència tant traumàtica i em va renyar perquè portava la faldilla massa curta.
Vaig aprendre a caminar entre depredadors igual que totes les dones, i tot i així, m’han assetjat nens, parelles, “jefes” i un tiet pervers que li feia gràcia ficar-me els dits per entre les calces.
Les dones aprenem i ensenyem les nostres filles a
ironitzar sobre aquest tema i esquivem obstacles quan un company de feina s’apropa
fent-se el simpàtic, tot i que ja li em dit mil cops que tenim parella, o quan
ens obliguen a mentir o confessar que ens agraden les dones igual que a ells
per tal de no notar el seu alè sobre el nostre clatell. Aprenem a mentir els
marits possessius que ens pregunten què em fet o amb qui em parlat i de què. Anem
sumant experiència i esquivem força bé aquests depredadors que no maduren i ja
ho fem per sistema i amb naturalitat i fugim dels goril·les borratxos per si no
controlen els seus instints sexuals més primitius.
💗Es clar que
hi ha homes sensibles que mai s’han comportat com depredadors, perdoneu! N’hi
ha que mai han incomodat una noia mirant-li els pits o el cul, ni se senten
provocats per una faldilla curta o un escot, ni s’han rifat una noia per veure
qui se la lliga primer, ni li demanen a la mare que els renti la roba o els faci
el dinar i pensen que les dones haurien de cobrar com ells. Tampoc han
perseguit les seves companyes o treballadores amb rialletes seductores, ni li
controlen els wats a les seves novies, ni ... Es clar que n’hi ha molts, oi?
Sols pel fet
de néixer nenes, ja som víctimes potencials. Els percentatges d’assetjament
masclista són esgarrifosos. Heu de saber que les vostres filles tenen un
seixanta per cent de possibilitats de ser maltractades per les seves parelles,
que un noranta per cent patiran assetjament a la feina i un cent per cent de les
nostres nenes patiran assetjament, d’algun tipus, en el transcurs de la seva vida.
🔻La violència de
gènere no consisteix només en apallissar o matar una dona, no. També n’és víctima la nena que no li deixen jugar a jocs de “nens” o quan la seva parella no li deixa sortir amb aquella samarreta escotada que li agrada tant, o no pot sortir a sopar amb amigues perquè _tu on has d’anar sense mi?_ O quan ell li controls el sou, o quan a de banyar els nens i fer el sopar mentre la seva parella jau al sofà perquè això és de dones o perquè ell està molt cansat.
El maltracte és quan no volem anar a l’escola, es quan ens fa por sortir a la nit, es quan ja no tenim opinió i la inseguretat ens fa semblar poca cosa, és quan ja no tenim ganes de discutir per no crear un dalt a baix, és quan jo no ens queden ganes de fer res, es quan ens amaguem perquè ningú ens vegi els hematomes a la cara, es quan no ens creuen a les comissaries quan posem una denuncia, es quan tothom plora en el nostre enterrament lamentant haver mirat a una altra banda.
😡La violència masclista fa més víctimes a l’any que el terrorisme internacional i tot i així continuem estant indefenses davant la llei i hem de sotmetre’ns a dubtosos interrogatoris on les víctimes semblem botxins. Hem de demostrar que som assetjades i violades i els nostres maltractadors i violadors campen per carrer perquè les lleis encara ens posa en dubte.
Molt trist que uns futbolistes o un canivals en manada violin una noia i el jutge els deixi sortir sense carrecs sense tenir respecte per la víctima. Molt trist que les dones morin tot i posar denúncies i els seus butxins els saltins les ordres d'allunyament sense que ningú les ampari.
Es molt lamentable que les dones estiguem tant indefenses i sens posi en dubte pel fet de portar la faldilla massa curta o els morros massa vermells.
Vull fer una reflexió a aquests orangutans depredadors: puc sortir al mon amb la faldilla mes curta del món o nua a l’hora del dia o de la nit que em plagui que això no us dona dret a violar-me.
També faria una reflexió als tutors i educadors; els pares i mares de nenes no tenen cap més remei que ensenyar-les a lluitar en una selva de depredadors masclistes quan el que seria més útil i humà es que els pares i mares de nens els eduquessin en el respecte i l’amor; a controlar els seus instints primitius i a ser humans.
Malauradament encara eduquem els nens com a la selva i a les nenes en la por, la desconfiança i la por.
💓
Mon Rios
