Sons eròtics...

Quan ens miràvem hi havia guspires; ens costava molt defugir-nos la mirada.

Fèiem per trobar-nos i vam passar de no veure'ns mai a coincidir en qualsevol lloc tres cops al dia.

Un cafè portava a l'altre; llargs cafès de converses animades. Els cossos cada minut més a prop fins que em va dir que tenia parella; que no hi estava bé, que ja ho havien deixat en dues ocasions. Vaig marxar decebuda decidida a posar distancia. Distancia... jo no tenia perquè fer-ho. Era ell qui s'havia de guardar. Distancia... no volia que em fes mal. Mal? però si jo sols volia un amic de sexe! Segur? Sols era sexe?

Uffff... no n'estava segura. En altres ocasions no hauria dubtat, ni tan sols m'hauria afectat. Perquè em sentia tant decebuda si sols compartíem cafès i conversa! Què m'estava passant?

El cap en donava voltes. No podia dormir, sols pensava en aquella última confessió i no comprenia perquè havia flirtejat amb mi si ja tenia parella.

Em feia mal pensar en que havia de posar distancia i es que en el fons no ho volia fer.

Ens vam veure al vespre. Ell marxava de cap de setmana amb la seva noia però em volia veure el diumenge a la nit. Li vaig dir que si, que havíem de parlar molt, que necessitava algunes respostes, que em sentia molt trista des que sabia que tenia parella i que ens calia parlar molt. Em va abraçar per primera vegada. Va ser una abraçada molt intensa. Em va besar el coll i després els llavis. Aquell primer contacte amb la seva pell em va fer estremir tota. Vam estar molta estona abraçats. Els nostres batecs es van fer un i no veiem el moment de deixar-nos anar.

Em va escriure un SMS aquella nit demanant.me que no respongués però que m'havia de dir que portava la meva olor a la seva pell.

No vaig dormir.

Al dia seguen va trucar a la meva porta. Tan sols era dissabte i no comprenia que hi feia allà palplantat en mig del seu cap de setmana en parella. Estava trencat i content a l'hora. Va dir que no parava de pensar en aquell petó, que tenia sensacions i que no podia estar amb ella si em portava a mi al cap. 

Li vaig dir que era morbo, que havíem jugat molts dies i que segur que se'ns passaria si posàvem una mica de distancia.

El vaig fer fora, ens vam acomiadar sense tocar-nos, sols un adéu a desgana al davant de la porta però ni jo li vaig obrir ni ell feia el pas per marxar. Drets, davant de la porta tancada. En silenci. 

Quasi no podia respirar quan al campanar de l'església van tocar les dotze de la nit. Li vaig fer un petó als llavis desitjant-li bon any. Em va tornar el petó mentre em descordava la brusa i la roba ens va anar caient entre carícies  Vam intentar treure'ns les ganes i el morbo. En el fons desitjàvem que sols fos sexe i poder recordar aquell moment com un bon polvo. 

El vaig portar fins el llit pas a pas sense separar.me dels seus llavis ni els seus braços. El vaig notar tremolós i tímid  Tot en ell era tendresa. Vaig lluitar amb totes les meves forces però em va anar vencent: les seves carícies van guanyar les meves esgarrapades, els seus petons van guanyar les meves mossegades, la seva mirada tremolosa va guanyar la meva luxúria i a poc a poc em vaig adaptar a la tendresa. 

Em va fer l'amor i jo li ho vaig deixar. 

Em vaig sentir molt bé, massa bé!

Havia tingut sexe moltes vegades i amb  molts homes però tant sols dues vegades havia fet l'amor i sucumbir a tanta passió podia portar a l'amor i no em sentia preparada per enamora.me. 

L'amor és com una grip intestinal; no es pot evitar però si l'agafes l'has de passar com millor pots. I no em volia contaminar per cap virus.

Li vaig dir que marxés, que preferia que ens veiéssim un altre dia per parlar de com ens sentíem i ell va dir i repetir que no havia sigut sols sexe, que no sabia que sentia però que estava segur que no havia sigut només sexe.

Buffff.... jo sentia el mateix però no volia dir res més. No podia deixar de pensar que en Pol tenia parella i que no ens podíem deixar anar.

Vam parlar i parlar... hores. No en trèiem l'entrellat; jo tenia molt clar que no volia seguir si ell no era lliure i tampoc volia passar per una ruptura de la que em sentiria molt culpable. Ell em deslliurava de tota la culpabilitat argumentant que feia molt temps que no sentia res per ella que ja ho havien deixat en varies ocasions sense que jo en tingués res a veure. 

Els seus petons em desarmaven i els meus arguments deixaven de tenir credibilitat.

Vaig ser molt taxant. Cert que no havia estat sols sexe i per això li demanava distancia. Li vaig dir que s'aclarís i que resolgués les seves coses, que penses molt i que jo acceptaria; fos el que fos.

Va marxar i quan vaig tancar la porta vaig saber que mai més no el tornaria a veure.

Sé que es el millor per els dos; jo no li podia oferir el que necessita.

Va ser bonic sentir-me estimada, encara que fos per una sola nit però és molt millor sentir-me lliure del virus mortífer de l'amor.

Aquest any ja estic vacunada!

En mig de la nit escolto la seva moto apropar-se per la carretera general. L'escolto brunzir sota de la finestra del meu dormitori. 

Sé que s'hi està. En silenci. Llargues estones fins que torno a escoltar el bramar del motor pel camí de tornada. S'allunya i m'adormo tranquil·la. 

Segur que coincidim en molts llocs però ja no el reconec. El temps m'ha esborrat de la memòria la seva cara i el seu cos però m'ha deixat el millor; la seva essència al meu cor, els seus petons als meus llavis, les seves carícies al meu cos, la seva escalfor a la meva pell.

Escalfor a la pell... escalfor a la pell... tinc molta febre!

Son les 3:10 a.m. i la febre em fa tenir mals sons. 

Tnc la gola presa i el cap em batega per dins.

Fora del llit fa fred i em fa mandra sortir d'entre els llençols per prendrem l'analgèsic.

He somiat amb un tal Pol que m'enamora i jo hi renuncio. IMPOSSIBLE renunciar als sentiments!

Ara no sé si m'ha despertat la febre o el mal rotllo!

Bé... sigui el que sigui necessito un Gelocatil que ho cura tot, fins hi tot els mals sons.

Tinc la grip i el cor cot brrrr.... el que em faltava!

Bona nit i bons somnis.

Escolto el motor d'una moto apropant-se per les corbes.

S'atura sota de la finestra del meu dormitori sense parar el motor.

Em tapo el cap amb l'abrigall no sigui que el Pol dels meus sons sigui algú real, que ja en tinc prou amb passar el virus de la grip.

Noooo.... 

Vull despertar!

Somio que estic somiant?
Buffff...

Zzzzzz  zzzz zzz