DESIG

Era d'hora. m'havien anul·lat una classe i vaig anar a fer un cafè al Bar Prim. La Rosa no callava; comentava els titulars del diari en veu alta i tots al bar rèiem per sota del nas. Tu i jo estàvem de cara en diferents taules i les nostres mirades es van fer còmplices. La Rosa ho criticava tot i tu buscaves la meva rialla amagada per riure amb mi.

Van passar mesos. No sabia qui eres. Res de tu. Sols aquella rialla subtil i irònica. I una tarda et vas tornar a creuar en la meva vida. Vaig reconèixer el teu somrís. Bonic. Va ser una creuada ràpida. Hem vas somriure com si em coneixessis molt i jo no recordava que haguéssim parlat mai. Vam passar un any regalant-nos somriures i jo cada dia estava més encuriosida. Et volia conèixer. Sabia que valdria la pena tenir-te un xic més a prop.
Un dia em vas cridar pel meu nom i em vas desarmar. Havies preguntat pel barri? T'havies interessat per saber qui sóc? I et vaig convidar a fer una birreta al bar Prim.Vam parlar i riure fins que vas lligar caps i et vas adonar de la gran diferencia d’edat entre nosaltres.

Se't va esborrar la rialla i et vaig sentir decebut. Vas tenir pressa a marxar i jo et vaig deixar fer. Caminava emprenyada i sola. Quina importància té l'edat quan connectes amb  ? 

Connectar és difícil i quan s'aconsegueix trobar algú 

amb qui compartir estones de xerrada agradable no 

entenc que collons hi te a veure la diferencia d'edat!

Caminava pensant en tot això quan em vas cridar quasi sense alè. Corries carrer amunt per atrapar-me. Respiraves fort per la correguda i et vaig donar el meu telèfon. Potser vas pensar el mateix que jo i l’edat va passar a no tenir importància. No ho sé encara. O potser va ser el desig. Sigui el que sigui... vas córrer en veure que patia pel teu desencís sobtat i per mi va ser important. Ens va costar quedar. Quan un volia l'altre posava alguna excusa i vam deixar passar el temps i amb el temps va néixer el desig.

Quan per fi vam accedir a trobar-nos el desig era tant fort que ens picava al pit. Em costava contenir les emocions. Em vas rebre amb els cabells molls, la casa feia olor de dutxa i sonava Ping Floid. Vam compartir conversa forçada i birra en aquell sofà tronat.

Et vaig acariciar els cabells humits, ja no parlàvem, sols ens miràvem amb desig. Les mans van ballar un vals pels nostres cossos; descobrint-nos el tacte i la pell. La roba ens va anar caient entre carícies i petons mentre el desig creixia i les emocions ens escalfaven la pell. 
El teu dormitori feia olor de canyella i maduixa. Una olor dolça i subtil que convidava al descans. Una espelma em deixava veure't entre ombres. No volia parar de mirar-te el plaer. Em vas fer l'amor amb tendresa; gaudint-me molt a poc a poc. Em vas llepar el cos sencer, em vas acariciar la pell fins a fer-la bullir, em vas estrènyer al teu cos fins que em vas escoltar cridar de plaer. Vaig dormir embolicada als teus braços. Et sentia respirar. De tant en tant em despertaven els teus petons, que lliscaven suaus pels meus ulls i els meus llavis. I més carícies, i més peons, i més petons, i més tendresa, i més petons, i més carícies, i més petons, i més petons que lliscaven de nou pel meu cos i més carícies que escalfaven el dormitori omplint-lo de nou d’udols i d'olor a plaer.

Amb la llum del matí tot es transformada. Les carícies i les mirades de complicitat es convertien en pressa i desordre i en la teva cara podia veure-hi dibuixada la por. Tenies pressa a fer-me fora. Els meus petons de comiat et sobraven trencant del tot la màgia d'aquella nit tant perfecta. Van ser poques vegades. Els teus prejudicis i la por es van encarregar de distanciar-nos del tot. 

Et recordo l'olor.

Et recordo la pell.

Et recordo els petons.

Et recordo el plaer.

Et recordo la pau.

I sobre tot et recordo la rialla, aquella rialla de complicitat i desig.

Gràcies pels bons moments.