EMPATIA

_Tan difícil és d'entendre?
No busco problemes, vaig per la vida amb molta calma. Accepto quan les coses no em venen del dret. Em disculpo quan m'equivoco, li somric a la vida i la vida, de tant en tant, em sorprèn.
Fujo dels problemes; tinc com un radar intern que detecta els problemes molt abans que comencin a venir i em preparo per deixar-ho tot ben endreçat perquè l'huracà no em pilli en calces.
Respecto els altres perquè sé empatitzar; crec que aquest és el secret. Empatitzar és molt important per sobreviure en aquest món confictiu.
Intento no fer mai res que no vull fer. Ja no faig res per contentar els altres perquè és massa difícil saber que esperen de mi. Es molt millor fer sempre el que crec que he de fer per mi.
Es clar que hi ha qui no compren aquesta forma de fer i de viure però viure per tenir content a tothom es quasi impossible i una gran pèrdua de temps i esforç. Sóc com sóc i faig el millor per mi sense perjudicar ningú i accepto que no sempre compto amb la aprovació dels altres, i això, confeso, no em preocupa gens.
EL SECRET de la estabilitat emocional rau en empatitzar; en posar-me en la pell dels altres, intentar entendre les seves reaccions i, quan no trobo cap solució a un problema, abans de deixar-ho per impossible, intento pensar en com solucionaria el meu problema un altra persona o personatge de ficció.
Ai... que això sona molt Estrany! Ho sé, sembla molt complicat però no ho és gens.

Discutim molt sovint amb la Núria aquesta forma de viure meva i de fer o solucionar. Ella es més..., com ho diria..., impulsiva i racional.
_Que vius en un món a part..., que no veus que no pots entendre sempre la postura dels altres i acceptar-la empàticament! Què et prenen el número, nena..., tu sempre tant comprensiva acceptant-ho tot encara que et vagi en contra. Què no...!
L'escolto. Som diferents i el que a ella li va bé a mi no em serveix. Em fa riure la seva forma de veure les coses i ella, que ho sap, li posa un to còmic a les nostres discrepàncies.
Ara està preocupada perquè no vull viure en parella.
_Es bo tenir un home en qui confiar, algú amb qui compartir, amb qui somriure i plorar, que quan estàs refredada et porti un te calent al llit i t'acompanyi en la vida.
Sols ha conegut 4 homes i amb els 4 ha format parella. S'enamora i perd el cap. Ho dona tot i no rep res mes que disgustos i problemes però és feliç! Molt i molt feliç mentre intentar creure que la fan especial.
_Jo prefereixo seguir com estic i si algun dia apareix l'home que visqui com jo estic segura que el reconeixeré.
_Aquest home no existeix, nena_ deixa anar una riallada irònica_ A la nostra edat els homes bons ja estan agafats i sols queden el que no ha volgut ningú_ parla divertida com si fes acudits_ i has de començar a baixar el llistó que amb un home atent i educat que t'escalfi el llit de tant en tant ja t'hauries de conformar. Ni somiïs en un home amb cultura i posició que d'aquests ja no n'hi ha. Conforma't amb fer un viatget romàntic un cop a l'any i prepara't per veure futbol i escoltar converses no massa complicades que els homes sols ho estan per algun motiu.
_Qui t'ha dit que jo vulgui viure com tu? A mi no em serveix un home com els que descrius. Tinc 50 anys, sé on sóc, qui sóc i no penso perdre ni un sol minut de la meva vida amb cap persona que no estigui a l'alçada.
_Doncs et moriràs sola!_ i riu pensant en veu alta_ que potser es millor morir sola... però jo no vull.
_Estava molt sola quan vivia amb el meu marit. Mai m'he sentit tant sola! No hi vull tornar a passar per una solitud tant densa.
Torna a riure pensant el la seva pròpia solitud matrimonial.
_M'agradaria molt ser com tu, no tenir prejudicis, poder sortir sola al teatre, anar a fer una copa o a un concert sense necessitar que m'acompanyin, però no puc! I per anar amb una amiga prefereixo un amic i així després follo!
jejejejejeje . Aquesta rialla es meva que sé que la Núria no folla amb ningú que no li hagi posat un brillant al dit.
_Per follar no cal tenir parella, Núria. Cal diferenciar entre el sexe (una necessitat física) de l'amor o la tendresa. Sense els prejudicis pel sexe es viu molt millor.
Quan cal sexe no cal buscar l'home de la meva vida, sols un home que em complagui i m'ho faci passar bé.
L'amor és una altra cosa. No hi té res a veure.
La Núria continua rient divertida. Fa estona que xerrem i riem sorollosament sense importar-nos gaire que la gent del bar també riuen per sota del nas.
_Amor....! qui parla d'amor... Tens raó en que no puc follar-me un tio que acabo de conèixer en un bar i que necessito que em facin la pilota però no sóc tonta! Ja sé que no es l'amor de la meva vida. Si m'aguanta tres mesos ja es molt que jo sóc molt rareta i no puc demanar massa.
No pensa com jo la Núria, no pensem ni actuem igual però ens estimem molt, ens respectem, moltes vegades no estem gens d'acord en com ho fa l'altre però el que no és bo per a mi sí que ho es per ella i hem après a respectar-nos i ens respectem perquè empatitzem amb la visió que no es la nostra.
Moltes vegades quan tinc un problema que no se com solucionar, que em bloqueja, penso en com solucionaria aquest problema la Núria i després en com ho solucionaria la meva mare, després en com ho faria Julia Roberts, i després una prostituta i segueixo prenent nota del que crec que farien altres dones per solucionar el mateix problema.
D'entre totes les solucions busco la millor per mi que jo ja pensava que no ho podria solucionar i ho poso en pràctica. Puc enpatitzar amb persones i personatges.
_Et convido a posar-ho en pràctica. Es molt millor que demanar consell i després no fer cas perquè no et serveix per ometre aquests detalls que no s'expliquen.
jajajajajaja... riu amb força
_Tu sí que estàs tocada! No esperis trobar ningú o millor dit... pobre del tio que et trobi a tu quan li diguis que folles amb ell perquè t'ho ha dit Maria Antonieta o Britget Jones!!!!
A la terrassa del bar fa estona que sols se senten les nostres rialles.
Comença a ploure i ningú no es mou. Sembla que esperen el final d'una obra de teatre. 
_Ui..., nena! Que en Saül m'ha cobrat un ull per assecar-me els cabells! Toquem el dos?
I mentre em poso dreta i recullo les meves coses espero l'aplaudiment del públic que, sense voler, ha estat atent i divertit.
Silenci mentre marxem tot criticant que en aquest bar la gent no es comunica.
_ Què li passa a la gent? Com que no hi ha futbol  no saben que dir-se i es que ja ningú no és com abans que podiem parlar de qualsevol tema hores i hores.... bla... bla... bla... 
La Núria no calla ni adormida!!!