L'habitació s'omplia d'un subtil aroma a roses fresques; una olor que persistia durant hores.
El metge no em deixava embarassar-me; estava fent un tractament que no ho permetia.
Els somnis es repetien i jo m'impacientava. Un d'aquells somnis va fer despertar al teu pare i després de tranquil·litzar-me va preguntar per aquell perfum. Ell també ho notava. Va buscar dins dels calaixos de la tauleta de nit intentant trobar una explicació a aquella olor nova però no vam trobar res.
Els somnis es repetien i et vam començar a dir Floreta. Li vaig insistir molt al meu metge fins que va accedir a deixar-me ser mare. Pensàvem que ens costaria però em vaig quedar embarassada el primer mes d'intentar-ho.
Va ser bonic fer-te.
Sabíem que et desitjàvem i ens vam dedicar a estimar-nos; vam fer l'amor pensant en tu, en que volíem ser els teus pares.
Els somnis van desaparèixer del tot i també el perfum.
Era diumenge a la nit, a la tele feien Canción Triste de Hill Street. Em sentia pesada i calorosa en aquella nit de finals d'estiu; ja feia dies que no trobava la postura al llit i els peus se m'inflaven com botes; quin glamour! Era tard quan va acabar la serie; potser les 12 o un xic menys. El teu pare em va ajudar a alçar-me del sofà quan va acabar la serie.
Tenia mandra i calor; molta calor! Vam entrar a la cuina i just al davant dels fogons vaig sentir que ja volies néixer.
Quina il·lusió, Marta!
La sensació de por i alegria es fusiona i crea un sentiment nou, agrada-acollonit!
El trajecte fins la clínica va ser divertit; el teu pare em tranquil·litzava amb cara de por. Tu ja saps de quina cara parlo, oi?
No sentia cap dolor, sols la humitat de que alguna cosa s'havia posat en marxa i la pressa de un moment desconegut i nou.
Una infermera cursi amb veu de bleda em va preguntar si era supersticiosa. Supersticiosa? Em van instal·lar a l'habitació 13 que estava buida perquè ningú volia parir allà. Vas néixer al dia següent; va ser divertit. El Dr. Llaurador et va posar sobre la meva panxa, tenies la cara rodona, la pell blava i el cabell mes negre que he vist mai. Semblaves d'un altre planeta. Preciosa i diminuta.
La tieta, que la van deixar estar al part,et va rentar la pell sota una aixeta i et va vestir tota de blanc.
El teu naixement va ser un dels moments més màgics de la meva vida !
T'estimo, Marta!
No hay comentarios:
Publicar un comentario