ELLA I... ELL

*Ella bestia de fosc i tenia el pensament clar i les idees d'un blau brillant.

Ell bestia de colors i tenia el pensament emboirat i les idees d'un gris esborronat.

*Ella estimava la vida i la gent, parlava de tot sense embuts tot i se li notaven certes reserves.

Ell no estimava ningú i s'envoltava de llargs silencis.

*Ella caminava mirant al front amb pas lent; com si flotés sobre el terra.

Ell caminava amb el cap molt alt a pas lleuger i trepitjant fort, per notar que era algú a qui s'havia de notar.

*Ella era propera i amable; tothom era bona persona fins que es demostrés el contrari.

Ell era hermètic i silencios; desconfiava de tothom, sobretot d'ell mateix.

*Ella tenia certa gràcia per comunicar aquelles coses que costa de dir sense torbar a qui l'escoltava.

Ell escoltava en silenci i mai deixava clar si hi estava a favor o en contra. Hermètic i misteriós.

*Ella eclipsava a qui s'apropava amb males formes.

Ell s'apartava lluny per fugir de tot el que no sabia controlar. Els problemes se li amuntegaven un sobre l'altre fen una gran piràmide de vida sense resoldre. Tot li era complicat.

*Ella feia possibles els impossibles.

Ell amagava el cap en qualsevol forat i esperava que ella li resolgués el que li semblava difícil. A ell tot li era difícil!

*Ella aprenia cada dia, incansable.

Ell pensava que ja ho sabia tot i que era millor esperar que les coses es resolguessin soles.

*Ella estudiava les millors formes d'arribar a meta sense malgastar esforços inútils.

Ell vivia en un laberint desendreçat i brut.

*Ella intentava no contaminar-se de l'entorn que a vegades li era hostil.

Ell era tant feble que s'esquitxava de tot i de tots. Feia veure que volia resoldre els problemes dels altres per així no haver de resoldre els seus.

*Ella era lliure de pensament i feia el que millor li venia en cada moment.

Ell era presoner d'ell mateix i vivia dins d'una armadura soldada amb ferro. Immòbil i fred. I es que tenia por al fracàs.

*Ella rebutjava els camins costeruts i complicats; buscava la manera d'arribar per camí més planer.

Ell espatllava els camins més planers, li feia por la natura i els insectes. Mai no seia sobre la gespa ni caminava descalç per la platja. Tenia por de contaminar-se.

*Ella lluitava contra la rutina que moltes vegades es feia un forat al seu costat.

Ell frisava per tenir una rutina. Una rutina acomodada.

*Ella vivia cada dia com si fos l'últim de la seva vida. Feia fora la mandra tot i que la mandra li encantava. Podia gaudir de la mandra amb consciencia de que mandrejava i podia gaudir de no fer res de res si així li apeteixia.

A ell li feia mandra pensar; crec que li feia por. Potser si pensava una mica descobriria la classe d'insecte en que s'havia convertit. I es que era molt conscient de que no era ningú i que li calia alimentar-se d'algú altre.

*Ella ho era tot i no era res. Podia fer-se invisible i desaparèixer per després tornar-se a inventar.

Ell ja no era ningú si no la tenia a ella a prop. Sols se sentia viu i segur si ella li estirava la ma.

*Ella podia ser el centre si així ho volia.

Ell s'amagava al seu darrera per no ser descobert.

*Ella era el seu propi mirall i portava la batuta de la seva vida.

Ell era sols l'actor secundari de la pel·lícula dels altres.

*Ella podia caminar al costat de qui estimava sense estar per sota ni per sobre; al costat i al mateix pas durant un temps.

Ell es deixava portar; pujava sobre l'espatlla de qui es deixava muntar. Amb perícia i sense retencions Es deixava dur on fos per tal de no fer l'esforç de triar massa. Per no fer res en cap moment. Quiet, molt quiet i en silenci.

*A ella li agradava ser com era i se sentia molt estimada.

Ell no s'estimava gens. Se sentia una nosa.

*A ella li agradava fer somriure els qui caminaven al seu costat.

Ell feia veure que tot li esqueia.

*Ella era la prova d'ella mateixa.

Ell no era ningú per si sol. S'alimentava dels altres com un paràsit.

*Ella era feliç d'ella mateixa però enyorava un home que pogués caminar al seu pas. Un home amb qui compartir.

Ell sabia el que ella necessitava i li donava el que creia que li calia per així tenir-la ben a prop i robar-li la força i la vida que per ell mateix mai no obtindria.

*Ella era la solitud.

Ell un infeliç.

*Ella sola!

Ell ningú.




m0n rios 29 de setembre de 2012